Platja, sol, calor, el so de les ones…

Hi ha gent que quan pensa en l’esport no acostuma a relacionar-ho a les vacances d’estiu, però la realitat és que els veritables esportistes torbem en les vacances moltíssimes possibilitats per practicar-l’ho. De fet, la platja és un espai que ens ofereix moltíssimes possibilitats per a millorar la nostra salut a través de l’esport.

A continuació descobriràs els principals beneficis, tant físics com psicològics, activitats senzilles per a practicar (amb les que aconseguiràs posar-te en forma sense donar-te compte) i com evitar lesions al realitzar esport a la platja.

Fer esport no només és bo per al físic, sinó també perquè ens ajuda a mantenir-nos molt més estables i feliços psicològicament i emocionalment. Hi ha molts beneficis i el primer d’ells és que t’ajudarà a distreure’t i a passar l’estona d’una forma molt saludable i beneficiosa per al teu organisme. Pensa que les vacances són per acabar amb l’estrès i sense cap dubte fer exercici a la platja és la forma perfecta d’acabar amb totes les sensación negatives!

A més, fer esport a la platja resulta especialment beneficiós per a la salut perquè es tracta d’un escenari idíl·lic en el qual mar i natura es barregen per aportar-te moltíssim benestar.

Fins i tot treballares molt millor la resistència i la massa muscular, que es veurà més optimitzat gràcies al fet que la sorra és més inestable i has de fer més esforç.

Només el fet d’anar a la platja dúplica la despesa calòrica i millora l’eficàcia dels exercicis sense donar-te compta, com per exemple quan jugues amb els nens petits a saltar les onades, caminar per la sorra, jugar a les pales o nedar.

Finalment des de H2O ús recomanem sempre escalfar i estirar abans i després i no forçar els límits que marca el cos, ja que una de les conseqüències més negatives de l’esport en la sorra és la tensió que pateixen els nostres músculs i articulacions a causa del desnivell que pot provocar-nos lesions.

Sí, sabem que acudir al gimnàs és molt més que guiar-se per un interès purament estètic, si no que fer activitat física es tradueix en bona salut, vitalitat i més esperança de vida!

Tot i això no ens enganyem, part del motiu pel qual realitzem exercici, és també veure’ns millor estèticament!

Aquesta motivació no és dolenta, però si és cert que és perillosa i no ha de ser mai obsessiva si volem gaudir de l’esport d’una manera saludable.

Així doncs, una de les inquietuds que a molts ens sorgeixen en anar al gimnàs és: «aconseguiré desfer-me de les cartutxeres?», «podré treure’m el greix localitzat de la panxa?» i una llarga llista…

Al blog d’avui venim a parlar-vos del greix localitzat i de si és possible o no desfer-se’n.

La resposta pot ser una mica contradictòria perquè, sí que podem desfer-nos-en, però no tothom, tot dependrà de l’estil de vida, el grau d’activitat i per últim i no per això menys important, del metabolisme i la genètica

Com veieu, en els dos primers punts hi podem treballar! Dur una dieta saludable i realitzar un nivell d’activitat alt, ens ajudarà a mantenir la nostra salut i també a veure’ns més estilitzats. Però el que si és cert és que no hi ha una manera de posar focus en la pèrdua del greix de manera localitzada, es a dir:

«Encara que faci 1000 abdominals al dia, no vol dir que el greix que perdi sigui el del estómac». El greix es perd i s’acumula en funció de cada persona. Hi ha gent que acumula més el greix a la panxa, d’altre a les cuixes, al cul…I això és merament genètica!

Per la qual cosa des de H2O Canet, us recomanem que practiqueu esport sense obsessionar-vos, al final el important és sentir-se bé i saludable! I si necessiteu un guia per aconseguir resultats concrets podeu consultar als nostres tècnics, que us ajudaran en el camí amb un pla objectiu i factible i realista per a cada persona!

Avui a H2O venim a parlar-vos d’una reacció molt molesta que es produeix als nostres músculs, els rampells.

Aquesta molesta contracció involuntària, acostuma a produir-se a les extremitats i acostumen a esdevenir-se després de realitzar una activitat física, tot i que hi ha persones que els hi succeeix inclús en estat de repòs.

Però quins són els motius pels quals es produeixen?

• Tibar o forçar massa un múscul. (Aquesta és la causa més comuna).
• Compressió dels nervis, per problemes com una lesió de la medul·la espinal o un nervi pinçat al coll o l’esquena.
• Deshidratació.
• Baixos nivells d’electròlits com a magnesi, potassi o calci.
• Músculs amb poca irrigació sanguínia.
• Embaràs.
• Certs medicaments.
• Sotmetre’s a diàlisis.

Com veieu, són molts els motius que poden comportar l’aparició de rampells, però pel que fa a la pràctica esportiva, hi ha mètodes per prevenir-los o intentar disminuir-los, realitzant un correcte pre i post entrenament.

Quan parlem de pre i post entrenament, no ens referim únicament a escalfar o estirar, dins la correcta pràctica de l’esport, també s’engloba el dur una correcta alimentació i mantenir-se hidratat.

Si tot i això tendim a patir rampells, una bona alternativa a les molèsties poden ser:

• Estirar o fer massatges suaument en la zona afectada.
• Aplicar calor quan el múscul està tibant i gel quan produeixi dolor.
• Beure líquids i evitar la deshidratació.

I fins aquí el blog d’avui, esperem que us hagi estat d’utilitat i ens veiem pel club!

Beure aigua freda i tall de digestió

Segur que algun cop haureu sentit la frase de «beure aigua freda durant o després de fer esport és perillós», però és real o només un mite? Us ho expliquem a continuació!

Si us parlem d’hidrocució, la majoria és probable que hàgeu de fer consulta a Google per a saber de que parlem, però si diem «tall de digestió» la cosa canvia, no?

El problema en veure aigua molt freda durant o després de realitzar una activitat física intensa és precisament això, el tall de digestió.

El que succeeix és que quan el cos entra en contacte amb aigua freda, es produeixen uns canvis en la pressió arterial i en la freqüència cardíaca. Aquest canvi brusc provoca un estrenyiment dels vasos sanguinis i arriba menys sang al cervell, la qual cosa pot provocar fins hi tot desmai.

Per cada grau que disminueix la temperatura corporal, es redueix el flux sanguini cerebral en un 6-7%, per la qual cosa es important evitar aquest tipus de canvis bruscos.

Els símptomes més habituals són:

· Pal·lidesa i esgarrifances
· Visió ennuvolada i marejos.
· Nàusees i vòmits.
· Un tall brusc de la respiració i de l’arribada d’oxigen al cervell, que acaba en desmai.

En aquest cas parlem de la ingestió d’aigua, però també s’ha de tenir en compte l’entrada a piscines fredes o la dutxa post entrenament.

El millor que es pot fer és deixar que el nostre cos es temperi, ja que després de l’activitat és normal que ens pugi la temperatura.

En cas de veure aigua, és important veure aigua del temps, d’aquesta manera disminuïm el risc de patir un tall de digestió.

Així doncs, tingueu en compte això sempre que vingueu al club i mireu de realitzar activitat física amb responsabilitat i cura de la vostra salut.

Per a qualsevol dubte a H2O estem a la vostra disposició per ajudar-vos!

Dins els esportistes que acudeixen regularment al gimnàs, hi ha una intenció obvia i clara de cuidar la salut, però en molts casos també es busca millorar l’estat físic. Dins d’aquesta premissa hi ha molts esportistes que lluiten per aconseguir uns bons abdominals, però aconseguir-ho no és fàcil! Us expliquem perquè!

Ens trobem a molta gent que es passa hores treballant l’àrea abdominal de manera obsessiva, esperant aconseguir resultats, i molts cops no només es produeix un efecte contraproduent, sinó que en la majoria de casos és «inútil».

El primer punt a tenir en compte, és que no es pot eliminar greix de manera localitzada. Això vol dir que no es pot treballar un punt concret per a cremar greix en «aquell punt». És a dir, no per treballar la zona abdominal, cremarem greix en aquella zona, això té més relació amb la genètica de cada persona.

No facis rutines tancades

També hi ha un inconvenient amb «les rutines tancades» , ja que no només poden afavorir l’aparició de lesions, sinó que també poden fer que «el cos s’acostumi» a la rutina, i per tant notar una disminució de resultats a més de falta de motivació i avorriment.

Hi ha dos punts molt importants que també tenen relació directa si volem assolir els objectius, practicar esport amb regularitat i l’alimentació.

No es perd greix localitzat

Com hem dit inicialment, no es pot perdre greix localitzat, per aquest motiu practicar esport variat i de manera regular, ens pot ajudar a cremar el greix i mantenir el nostre metabolisme actiu. A més, cal mantenir una alimentació saludable i nutritiva.

Molta gent creu que per aconseguir resultats n’hi ha prou reduint el consum de calories o eliminar els hidrats de la seva dieta i això NO és cert. El cos necessita un mínim per a funcionar correctament, i els hidrats de carboni són necessaris per a produir energia. Treure per complet els hidrats de carboni de la nostra dieta podria provocar un efecte rebot en tornar a consumir-ne.

Per aquest motiu és molt important que si voleu iniciar una dieta o voleu assumir certs objectius amb el vostre estat físic, com els abdominals, parleu abans amb especialistes que us assessorin i us ajudin a realitzar el procés de manera segura i òptima.

Diferència entre escalfar i estirar

Sí, sabem que per a molts aquest títol té una resposta obvia… Però la realitat és que encara hi ha molts esportistes que tenen dubtes sobre l’escalfament o els estiraments, i per aquest motiu a H2O venim a resoldre-us el dubte!

Comencem pel principi, tant com bé indiquen els seus noms, l’escalfament consisteix en «escalfar» el nostre cos, no literalment! Si no que a través d’exercicis de baixa intensitat activem el cos de manera progressiva, evitant així arrancar l’activitat en sec i disminuint el risc de lesió.

Per altra banda, els estiraments consisteixen en realitzar estiraments estàtics o dinàmics de la nostra musculatura, ajudant a que aquesta retorni al seu estat natural amb més facilitat i evitant així lesions. Durant els estiraments s’alliberarà tot l’àcid làctic produït per l’esforç a fi de no tenir cruiximent. L’estirament ajuda a prevenir les lesions musculars després que els músculs entrin en repòs.

La diferència entre els estiraments dinàmics o estàtics recau en que els primers es realitzen de manera activa mitjançant moviments suaus i controlats per allongar les fibres musculars, que va augmentant de manera gradual i progressiva, preparant al múscul per l’activitat física, a diferència dels estiraments estàtics que pel contrari provoquen una resposta inhibidora.

Per contra els estàtics consisteixen en estirar el múscul fins al punt en què se sent una lleu molèstia, però no fins a on se sent dolor. L’estirament i la posició es mantenen sense moviment per un període de temps (15 a 30 segons).

Així doncs l’escalfament el destinarem al moment previ a l’activitat i en finalitzar-la realitzarem els estiraments.

En cas de dubtes sobre si escalfar o estirar, recordeu que teniu a disposició als nostres tècnics que us guiaran en la vostra rutina i us donaran les millors recomanacions perquè practiqueu esport amb la màxima seguretat!

El cicle menstrual i l’entrenament

Tot i que els efectes de la menstruació varien molt d’una dona a una altra, el rendiment físic de la dona pot veure’s condicionat de forma important.

El cicle de la dona té una durada de 28 dies, comença amb la menstruació i acaba a l’inici de la següent, donant lloc a un nou cicle. A més de la menstruació existeixen 3 fases: fol·licular, ovulatòria i lútia. Durant aquest temps la quantitat d’hormones que allibera el cos varia, principalment l’estrogen i la progesterona que determinarà la idoneïtat de l’activitat física.

Cada cas és un món, però és important conèixer les fases i com poden afectar, us ho expliquem:

Fase fol·licular: més capacitat de treball i de recuperació

La fase fol·licular té lloc entre els dies 5 i 14 del cicle.

Aquesta fase és l’ideal per les sèries d’alta intensitat o els entrenaments amb peses i canvis de ritme que es veuen afavorits per l’ús de glucogen.

En definitiva en aquesta fase es pot aconseguir un òptim rendiment esportiu que permet augmentar la intensitat i duració dels entrenaments.

Ovulació

L’ovulació es produeix a la meitat del cicle, prop del dia 14 i dura uns 3 dies.

Aquí es troba el punt màxim del rendiment i la major força en la dona gràcies a l’alta quantitat d’estrogen present al cos.

En aquest punt hem de tenir especial cura amb les lesions, ja que la progesterona, genera major laxitud muscular fent que els músculs no tinguin la tensió i rigidesa òptima per als exercicis de força.

Fase lútia: primeres influències negatives sobre el rendiment

En aquesta fase es desenvolupa entre els dies 16 i 28. S’han de distingir dues parts. La primera finalitza sobre el dia 24, en aquesta es manté un adequat rendiment esportiu afavorint la presència de l’estrogen i l’augment de progesterona.

Les dues hormones són determinants en el desenvolupament d’esportistes perquè augmenten la força, la resistència i la velocitat. Els exercicis que prioritzen aquestes característiques són ideals.

En la segona part d’aquesta fase sí que es pot començar a notar la disminució del rendiment, disminuint l’estrogen.

Alguns símptomes poden ser: retenció de líquids, augment de pulsacions, pressió arterial, canvis en l’estat d’ànim.

S’aconsellen exercicis cardiovasculars de ritme constant com poden ser caminades, natació o ciclisme.

Menstruació: menor rendiment

Durant el període, que sol tenir una duració dels 3 als 6 dies, el nivell esportiu disminueix considerablement i s’aconsella que la càrrega de treball sigui molt baixa.

A través del sagnat es perd una part important de l’hemoglobina i del ferro que interfereixen en els processos d’oxigenació del múscul. Les sessions han de ser més curtes o que no requereixin una demanda d’oxigen alta.

Ideal fer ioga, caminades llargues o carreres de baixa intensitat.

L’activitat física afavoreix la producció d’endorfines i redueix els nivells de prostaglandines (substàncies que augmenten el dolor).

H2O Canet

Fruita i esport

Ja tornem a ser aquí esportistes! I si en el blog passat us vam parlar del rànquing dels 10 esports més practicats, avui us venim amb un nou rànquing que segur que us encantarà!

Rànquing de les 5 millors fruites per als esportistes! Sí, ens ha donat fort amb els rànquings! Però creiem que en temps de pandèmia no està de més airejar una mica el cap i descobrir noves curiositats!

Així que estigueu atents i preneu nota!

Plàtan

En el número 1 trobem al plàtan! Aquesta fruita conté magnesi, potassi (una peça aporta un 12% de la dosi diària recomanada), i fibra (un altre 12%). És ideal per a ser consumida mentre es fa exercici, perquè a més ajuda a reduir la sensació de cansament.

Alvocat

Seguim amb una fruita que està últimament molt de moda, l’alvocat! El seu consum ens aporta àcids grassos, té més potassi que els plàtans, és ric en fibra, i és una font d’energia i de nutrients molt potent. Conté vitamines K, C, B5, B6 i E, àcid fòlic, i oleic, que ajuda a regular els nivells de colesterol.

Cítrics

Els cítrics (La taronja, l’aranja i les mandarines) també són una molt bona alternativa per a mantenir la forma, són les millors fonts de vitamina C, afavoreix la resistència i l’esforç durant l’activitat física. Aporten antioxidants i són excel·lent per a enfortir el sistema immunitari.

Fruits vermells

Fruits vermells, cireres, nabius, maduixes, móres, gerds… Totes són meravelloses per a ser consumides abans de fer esport, ja que compten amb un índex glucèmic molt baix (una cosa imprescindible a l’hora de practicar esport), són riques en antioxidants, gràcies als polifenols, i en Vitamina C.

Peres i pomes

Les peres i les pomes, ens ajuden a estar ben hidratats, aporten fibra i regulen el nivell d’insulina del nostre cos.

Què us han semblat esportistes? Segur que a més d’un/a us ha fet venir gana! Però no us preocupeu, preneu la vostra peça de fruita i ens veiem al club!

Bon dia esportistes! Avui venim amb un blog carregat de curiositats i que de ben segur us sorprendrà!

Els amants de l’esport com nosaltres, tenim certs dubtes alhora d’escollir una modalitat “preferida”, per regla general, l’esportista nat en practica més d’un, però quin són els més practicats?

A continuació us mostrem la llista dels 10 esports més practicats a nivell mundial:

Natació

En primer lloc trobem la Natació! Sí, per increïble que sembli aquest esport aconsegueix l’espectacular xifra de 1.500 milions de practicants! Les piscines i platges de tot el món s’omplen diàriament per a practicar aquest exercici tant complert i estimulant.

Futbol

En segon lloc trobem el Fútbol, amb 1002 milions de practicants. Tot i que sigui probablement l’esport més popular, es un esport en equip que requereix un mínim de jugadors, a més d’instal·lacions i material, això dificulta la seva practica, tot i que segur que tothom a picat la pilota al pati de casa!

Voleibol

En tercer lloc trobem el Voleibol, amb 998 milions de practicants. Tot i que al nostre país no és un esport molt popular, la tendència arreu està a l’alça i cada vegada són més els qui s’animen a practicar-lo!

Basquet

Seguidament i en quarta posició, trobem el Basquet, amb 400 milions de practicants a nivell mundial. Tot i que segurament molts de vosaltres l’imaginàveu a algun punt més alt de la llista, aquest popular esport no hi podia faltar.

Tennis

En cinquena posició trobem el Tennis, amb 300 milions de practicants en qualsevol de les seves superfícies, ciment, pista ràpida, terra batuda o herba! Aquest clàssic de l’esport pot practicar-se en qualsevol època de l’any, de forma individual o en parella!

Bàdminton

En el lloc número 6 trobem un altre esport de raqueta, el Bàdminton! Tot i que la majoria pugui pensar que és un esport “tranquil”, la realitat és que el *volant amb el que es juga, arriba a velocitats superiors als que arribaria una pilota de tenis o inclús una fletxa!

I arribant a les últimes posicions d’aquest TOP 10, i no per això menys importants, trobaríem el Beisbol (60 milions), el Handbol(18 milions). Hockey (3 milions) i per últim Rugby (2 milions)

Què en penseu esportistes? Quin es el vostre Top 10?

*Un volant o ploma (gairebé sempre es diu ploma) és el projectil utilitzat en bàdminton. Té una forma cònica oberta: el con està format per setze plomes inserides al voltant d’una base de suro semiesfèrica cobert d’una capa prima de cuir.

Està clar que la pandèmia ha impactat en les nostres vides d’una manera brutal, i que desgraciadament encara ens queden mesos de lluita contra la Covid, però els esportistes juguem amb una carta important alhora d’enfrontar-nos al virus, l’esport!

Es cert, les noves restriccions ens han obligat a readaptar-nos i limitar les nostres activitats. Aquesta situació tot i que resulta fastidiosa és necessària, i no tenim més remei que resignar-nos a seguir les ordres del govern i les recomanacions sanitàries.

Tot i això, a H2O Canet ens hem resistit a dir adéu a l’esport! Ja sabeu que nosaltres creiem activament en que l’esport forma part de la solució i que està demostrat que l’activitat física ajuda a millorar la nostra salut.

Per aquest motiu des del dia 7 us hem ofert la possibilitat de practicar esport, tant amb AADD com la sala de fitness a l’aire lliure!

I tot i que d’entrada us va poder resultar xocant, la veritat es que ha tingut molt bona acollida i agraïm a tots els valents/es als qui el fred no els hi ha estat excusa per acudir al nostre club!

I es que l’esport a l’aire lliure te una sèrie d’aspectes positius que volem recordar-vos!

1. Es cremen més calories, degut a que el cos ha de treballar el doble per regular la nostra temperatura.
2. Millora la capacitat cardiovascular, cardiopulmonar i desenvolupament de la musculatura.
3. Millora el sistema immune. Els leucòcits i granulòcits augmenten la seva producció sota baixes temperatures.
4. Estem més hidratats. El fred a diferència de la calor al estiu, rellenteix la deshidratació en fer una activitat física.
5. Alliberem endorfines, que és l’hormona de la felicitat!

Així que ja sabeu! Si no us han calgut aquestes 5 raons, ja podeu venir al nostre club que us hi estem esperant amb moltes ganes! I desitgem que puguem tornar a la normalitat lo més aviat possible.